Les classes. Una classe de 2 n. de Batxillerat d'Història del Cinema, a tall d'exemple.

Per començar la classe tothom té unes fotocòpies que les ha repartit la professora. Quan vam començar i vam tenir el primer contacte li vaig comentar que havia treballat molt durant l'estiu per preparar aquell material i ella, la professora, em va contestar, "què et penses, jo treballo molt." La veritat és que jo sóc molt dolent i abans de tornar-nos a veure, durant les vacances de Nadal, vaig fer una petita comprovació. Sempre, sempre, m'han agradat els/les professors/es genuïns/es aquells/es que quan em parlaven sabien de què parlaven, no suporto aquell/a que enganya i si a sobre l'enxampo no el puc perdonar. Pot ser un/a manta, però sigues decent no enganyis, prepara't les classes, curra't-ho. Però resulta que només fent una cerca del text que havia donat vaig trobar tot el material que havia repartit com seu penjat a internet. Resulta graciòs que unes quantes sessions més tard va venir a fer-nos una sessió l'autora de tot aquest material: la professora Monste Planella.

El material que utiliza és el següent:

1. Fotocòpies
2. Videos del Youtube
3. Un vídeo de l'Edu3

La classe és directista, els estudiants d'una manera pacient van assimilant les "explicacions". Més o menys, quan comença la classe, es prepara el material, és a dir els videos. El primer vídeo que mostra és un sobre la història del cinema. Sempre m'han cridat l'atenció aquells documentals que volen abastar molt, s'acumula tanta informació que mai se sap què ha quedat de tota ella. Així que la professora no ha fet cap mena de reflexió. L'ha posat i ja està. Quins sediments es queden i quins marxen? Un cop acabat el documental s'inicia la part més activa pels estudiants: llegir les fotocòpies que ella els ha donat. Van llegint paràgraf rera paràgraf i de tant en tant s'aturen per veure fragments de les pel·lícules que estan en negreta. Em sento com tots els/les estudiants de la classe confòs, no entenc el perquè d'aquesta manera fer. Veient un fragment del Napoleó d'Abel Gance no entenc per quina raó no fa la simple comparació amb la sèrie de 24 i parla de la multipantalla.

Napoleó d'Abel Gance, 1927

24, Fox Channel, Setena temporada, 2009

No sé, crec que podria haver fet una història de la tecnologia del cinema i de com aquests avenços tècnics s'han anat incorporant en el llenguatge cinematogràfic.