dimarts, 16 de desembre del 2008
Primer contacte amb l'institut. IES VALLÈS.
Decebut. Tot ha estat massa ràpid. M'he sentit com tots els alumnes o els fills als quals els pares els estan cuidant però que no sembla que sigui els importi gaire la seva vida.
dilluns, 8 de desembre del 2008
Sessió n. 6. L'organització de l'aula.
Avui s'ha desvetllat el perquè d'anomenar el CAP del dimarts com "experimental". Era un dubte que em va aparèixer quan vaig formalitzar la matrícula. La qüestió és que la professora Liliana en la sessió d'aquesta setmana ens ha presentat el mètode pedagògic que emprarem per enfrontar-nos en la nostra fase pràctica i serà el de la pedagogia constructivista. Una pedagogia desenvolupada pels .
Normalment, veig que en totes aquestes sessions a vegades tinc la mancança d'una base teòrica pedagògica més sòlida, per aquesta raó intento, a posteriori, anar a buscar més fonts d'informació. Així que, com tothom, i com la majoria dels alumnes de secundària, busco la llum a la Wikipèdia. Aquesta vegada no diferit gaire sobre la definició que la professora
Liliana ha estat la professora que ens ha fet aquesta sessió i he de dir que m'ha semblat força interessant, però potser, ara que ha passat un cert temps i he fet unes consultes, m'haguès agradat que ens haguès fet una presentació un xic més crítica o potser més plural. Sembla com si fer classes constructivistes fos la panacea. Ho és ? Realment aconseguirem que els nens aprenguin més? El procés d'aprenentatge serà complert? De fet jo estic aquí i he seguit un procés directista. Hi han aspectes que em semblen interessants com per exemple tenir en compte que cada alumne pot tenir un ritme. Per una altra banda, i això es va comentar també, no totes les classes han de plantejar-se en un cent per cent d'una manera constructivista.
Suposo que estem en el moll de l'os o almenys així ho crec. Com ens hem de plantejar impartir una matèria? Com donem accés als alumnes als continguts?
He buscat més informació sobre el constructivisme i com totes les bones teories tenen les persones que no entenen que es vulgui donar tant poder als estudiants. Inger Enkvist és una d'aquestes persones que duen una croada contra el constructivisme, contra l'autonomia de l'estudiant, contra el "learning by doing", contra pedagogs com Célestin Freinet i com Jean Piaget. Per mi està clar que el constructivisme dóna protagonisme als alumnes i donar poder als alumnes, per algunes persones és perillós. És només una qüestió de por? De desconfiança en les capacitats dels estudiants? Jo em voldria posicionar en el terme mig: esforç i traspàs de poder.
Normalment, veig que en totes aquestes sessions a vegades tinc la mancança d'una base teòrica pedagògica més sòlida, per aquesta raó intento, a posteriori, anar a buscar més fonts d'informació. Així que, com tothom, i com la majoria dels alumnes de secundària, busco la llum a la Wikipèdia. Aquesta vegada no diferit gaire sobre la definició que la professora
Liliana ha estat la professora que ens ha fet aquesta sessió i he de dir que m'ha semblat força interessant, però potser, ara que ha passat un cert temps i he fet unes consultes, m'haguès agradat que ens haguès fet una presentació un xic més crítica o potser més plural. Sembla com si fer classes constructivistes fos la panacea. Ho és ? Realment aconseguirem que els nens aprenguin més? El procés d'aprenentatge serà complert? De fet jo estic aquí i he seguit un procés directista. Hi han aspectes que em semblen interessants com per exemple tenir en compte que cada alumne pot tenir un ritme. Per una altra banda, i això es va comentar també, no totes les classes han de plantejar-se en un cent per cent d'una manera constructivista.
Suposo que estem en el moll de l'os o almenys així ho crec. Com ens hem de plantejar impartir una matèria? Com donem accés als alumnes als continguts?
He buscat més informació sobre el constructivisme i com totes les bones teories tenen les persones que no entenen que es vulgui donar tant poder als estudiants. Inger Enkvist és una d'aquestes persones que duen una croada contra el constructivisme, contra l'autonomia de l'estudiant, contra el "learning by doing", contra pedagogs com Célestin Freinet i com Jean Piaget. Per mi està clar que el constructivisme dóna protagonisme als alumnes i donar poder als alumnes, per algunes persones és perillós. És només una qüestió de por? De desconfiança en les capacitats dels estudiants? Jo em voldria posicionar en el terme mig: esforç i traspàs de poder.
dilluns, 1 de desembre del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
