És molt dur treballar en equip i més a aquestes altures de curs. Totes les companyes del grup estan esgotades. Però el proper 14 d'Abril hem de fer la presentació de la nostra problemàtica emergent. Ja he fet esment del concepte sobre el que treballem la performativitat i tancar el seu abast semàntic, definir la seva extensió s'està fent molt dur. A la darrera reunió vam estar discutint de si unes pràctiques eren o no performatives, la Marina no entenia que entrar en una classe i demanar als alumnes que obrissin el llibre de text per una pàgina i comencessin a llegir es pogués considerar performatiu. La Cèlia deia que sí, que allò era perfomatiu, però potser de baixa intensitat, que potser era poc efectiu per aconseguir allò que tant ens preocupa: motivar a l'alumne. Així que allò performatiu pot tenir moltes maneres de presentar-se a l'aula, pot ser interpretat des del docent de moltes maneres, però el que sí que queda clar és que la finalitat sempre serà la mateixa encendre una guspira en l'interès dels estudiants. A vegades, ens oblidem que nosaltres encara som alumnes, que encara estem fent dinàmiques de grup, treballs en grup, per, finalment, algú avaluar-nos. Només ens trobem en el principi d'un camí, tot i que la nostra vida d'estudiant ha estat de les més llargues.
Motivació, motivación, motivation
Revista_Escuela
Aquests són uns textos que ens vàrem passar entre nosaltres per poder anar tancant els límits semàntics de performativitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada