dimecres, 1 d’abril del 2009

El bloc, els blocs, com són, què són,...

Tinc clar que el bloc pot esdevenir una gran eina pels docents. Però el problema és que potser veig el bloc com una solució perfecte. Així que he intentat reflexionar sobre com implementar-ho al treball de les aules. En base a la nostra experiència individual i la nostra experiència de grup crec que pot ser significativa si més endavant la podem compartir amb la resta de companys i companyes del CAP. A arrel del concepte d'agència crec que l'hem de tenir com la primera màxima a portar a cap si ens plantegem el fet d'emprar-lo com un eix sobre el qual també vertebrar les nostres classes. Així el bloc no ha de respresentar una càrrega afegida pel docent sinó que ha de ser compartida amb els alumnes. Però aban de començar a posar-se en marxa hem d'entendre que tots aquests projectes, totes aquestes idees han de seguir un procés. També s'ha d'entendre que els blocs no són la panacea, només són una eina més, molt llaminera, però que sense una coherència es pot quedar en un resultat estèril. La temporització ideal d'un bloc és el d'una avaluació. Però s'ha de deixar molt clar que és una eina de tots, del grup, i potser s'ha de crear una xarxa o un pont entre allò que es fa i mostrar-ho al bloc. Per aquesta raó ha de quedar molt clar que allà s'anirà mostrant el procés de la classe. En les nostres pràctiques vàrem errar en aquest punt perquè una manera per comprometre'ls haguès estat que a cada sessió, com va suggerir Cèlia en una reunió de grup o com volien fer el grup de l'IES Maragall en la seva proposta per la problemàtica emergent, un estudiant la resumís al bloc. Cada sessió quedaria registrada a mode de contracte. Per aconseguir això tots els estudiants han de poder tenir accès al bloc. A nivell de privilegis han d'estar a la mateixa altura que la professora o el professor. És a dir que han de tenir la capacitat de manipulació del bloc, de gestió de les entrades i de tot allò que allà es pengi. Hauran, llavors, de treballar en equip i s'hauran d'amotllar a les decisions de la majoria. Això exigeix més temps, més dedicació.
El bloc s'ha d'entendre com un llibre, un diari, una ràdio o una televisió, com qualsevol mitjà de comunicació. El grup serà responsable i s'haurà de fer responsable del contingut que es publica (la web 2.0). Aquí fem un pas més i arribem a conquerir un espai més enllà de l'aula, amb totes les seves conseqüències i responsabilitats.