Entrevista a la Massana

Ver mapa más grande
Encara que ja tingui una certa edat (33 aquest proper diumenge) ja fa temps que he volgut entrar en el món de la docència. I és que ahir vaig rebre una trucada de l'IMEB. Esmento l'aspecte de l'edat perquè el més normal és tenir una vocació més primerenca. En el meu cas existia però el que mancava era una seguretat basada en la maduresa. No m'enfrontaria de la mateixa manera a un aula plena d'adolescents ara, que quan tenia deu anys menys. La meva experiència és diferent i crec que és el moment per endegar una nova etapa.

Les oposicions són un sistema molt interessant per fer una criva ràpida quan es té un gran nombre d'aspirants. No obstant avui s'ha fet mitjançant una entrevista. D'entre els dos mètodes aquest darrer és el de més qualitat, perquè es té un contacte directe, a més pots defensar-te com a entrevistat des d'una posició més real. És a dir, els coneixements són importants i, dono per descomptat, que els tenim. Però crec que el més important ets tu i les teves circumstàncies personals el camí curricular.

L'ambient només arribar m'ha recordat molt al de Belles Arts. No obstant, és un espai més petit però molt acollidor, ja sigui per l'edifici o per la seva distribució molt suggerent gairebé laberíntica.

He arribat mijta hora abans de l'hora de l'entrevista així que no he dubtat en preguntar a consergeria a qui m'havia d'adreçar. De seguida la dona que es trobava darrera el taulell ha preguntat a un professor si s'havia alguna cosa ell ha respost afirmativament, però que no era fins a les onze. Ella li ha dit que això ja li havia comentat jo, que només era per confirmar-ho. De seguida se m'ha presentat la Cap d'Estudis, de l'única que recordo el nom, Candela, perquè m'ha sorprès pel seu marcat accent del sud d'Espanya. M'ha informat que ella no hi podria ser a les entrevistes però que un grup de professors de l'àrea ho farien. Li he dit que molt bé i que ja m'esperaria per allà fins que fos l'hora.