Els satèl·lits fan voltes i aquesta és una de les darreres maneres d'ubicar-se en el nostre planeta, però molt abans els navegants van haver d'utilitzar d'altres instruments com l'astrolabi.
I d'altres mitjançant triangles semblants varen esbrinar l'altura d'una illa. I aquests són alguns exemples de com part de la matèria de dibuix tècnic es pot aplicar a la realitat que ens envolta.
Triangulació. Liu Hui (c. 263): Com es mesura l'altura d'una illa del mar? Il·lustració d'una edició de 1726. Font Viquipèdia.
Entenc que aquesta part pot semblar interessant o si més no lligada a una realitat que els envolta. No crec que sigui necessari arribar a segons quins punts. El dibuix tècnic no pot arribar a ser un seguit d'exercicis on es facin demostracions sense sentit que només siguin pur virtuosisme. Entenc que la geometria és un llenguatge i amb ella podem escriure una carta o podem escriure un poema. No menyspreo la poesia però per arribar a aquest domini s'han d'entendre la natura de les paraules i les arrels que tenen en la realitat. Hem perdut de vista la realitat, el món que ens envolta i descontextualitzem tots els coneixements que s'imparteixen en les aules. Ens allunyem molt aviat les nenes i nens, els adolescents es troben amb continguts que no fan res més que deslligar-los i desmotivar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada